Veient el documental Niños de Agua de Ingeniería Sin Fronteras, els TecnoLògics 3ESO ens hem conscienciat de les dificultats que pateix molta gent per poder accedir a allò que és bàsic i que per a nosaltres és tan quotidià: l’aigua, i hem decidit fer una proposta de solució a aquest problema. Aquestes són les nostres consideracions inicials:

Per portar l’aigua des de la font fins al poble (dues hores de camí) hem sospesat dues opcions: un canal i un pou.

No ens agrada la idea del canal perquè és una obra d’enginyeria excessiva: el canal seria massa llarg, l’aigua només pot baixar per si mateixa així que segurament caldria bombes per impulsar-la, aqüeductes per salvar desnivells, s’hauria d’enterrar perquè l’aigua no es contaminés, … Definitivament, aquesta no és una bona opció.

La idea del pou ens ha portat a adonar-nos (suposem i no dubtem que hi ha aigua subterrània, encara que sigui a  molta profunditat) que només cal un forat vertical per arribar a l’aqüífer i una canonada per que no s’enfonsi. Això ens ha semblat prou simple i barat, ens ha agradat la idea.

Com ciutadans del s XXI ens neguem a proposar  que l’aigua es pugi amb cubells i corrioles, així que cal una bomba hidràulica. Encara que no sabem con funcionen, pensem en quelcom així com les aixetes del Far West que s’accionen mitjançant una palanca. Aquest tipus de bombes semblen més fàcils de reparar si es fan malbé que les bombes elèctriques.

Com que no volem accionament manual per a la bomba cal trobar una font d’energia que sigui barata i renovable. La energia solar no ens convenç, perquè les plaques fotovoltaiques són cares i difícils de mantenir. Les grans màquines eòliques tampoc ens han semblat convenients, perquè són massa complexes, de materials especials i molt cares. A més, per accionar la bomba no necessitem electricitat sinó potència mecànica, per tant hem deixat de banda els aerogeneradors i ens hem fixat en els aeromotors.

Aprofundint en les màquines eòliques hem descobert que n’hi ha unes de ben senzilles: les Savonius. Poden funcionar amb poc vent i com que són lentes, mitjançant un sistema de transmissió acurat podem aconseguir el tipus de moviment i la força necessaris per accionar la bomba. A més, hem vist Savonius fets amb barrils, garrafes i bidons; aixó no només és fàcil de reparar si s’espatlla … fins i tot es pot auto-construir!

Per què fem això?
Perquè a 3r d’ESO la Tecnologia com a matèria permet descobrir als alumnes les màquines i els mecanismes de transmissió de moviment, perquè l’aprenentatge només té sentit aplicat a situacions reals que puguin motivar als alumnes, perquè l’objectiu de la Tecnologia és resoldre problemes, perquè només fent i equivocant-se s’aprèn, perquè la Tecnologia no distreu als alumnes sinó que permet contextualitzar altres matèries més abstractes amb les quals està relacionada, no repetint conceptes sinó donat-los sentit. A més, treballant totes les competències bàsiques mitjançant el mètode de projectes, propi tant d’aquesta matèria con de l’Enginyeria amb la qual està tan relacionada.

Així doncs, mans a l’obra! Una Savonius que mitjançant un sistema de transmissió accioni una bomba hidràulica per omplir un diposit ben a prop dels habitatges ens ha de permetre donar una solució al problema dels nens d’aigua abans que la LOMCE ens ho impedeixi!!!