Bellvitge és un dels barris dormitori que es van construir als anys 60 en resposta a la immigració massiva a Catalunya. Els seus blocs de formigó són tots iguals, i la densitat de població és molt elevada (41.334 hab/km²). 

Malgrat la lletjor dels edificis i la ineficiència energètica del sistema constructiu mitjançant pannells de formigó prefabricats sense cap aïllament, la concepció urbanística del barri és bona: els edificis es disposen perpendicularment a les vies de trànsit, deixant molt d’espai lliure entre ells, i els habitatges, amb una distribució que optimitza l’espai, estan orientats nord-sud: llum i ventilació assegurades.

Aprofitant els aspectes positius de l’arquitectura i l’urbanisme existents, el barri té possibilitats de transformació. Us presento dos projectes (acadèmics) que ho demostren:

Bellvitge 2.0

és un projecte desenvolupat per estudiants del Màster Arquitectura i Sostenibilitat de la UPC durant el curs 2010-11.
El projecte planteja una rehabilitació integral de la zona, millorant els espais públics i l’adequació dels blocs, transformant-los en edificis “Zero Emissions” a partir de la millora en el disseny passiu, les instal·lacions i l’aplicació activa d’energies renovables, aconseguint un estalvi energètic d’un 40% i ampliant la superfície dels habitatges mitjançant una estructura externa que actua com aïllament i millora l’estètica.

Energies renovables als edificis d’habitatges de Bellvitge

és un projecte desenvolupat per alumnes de Tecnologia 4ESO de l’Institut Bellvitge durant el curs 2007-08.
El projecte estudia les possibilitats d’implantació de diferents energies renovables als edificis d’habitatges del barri, la qual cosa modifica també el seu aspecte visual, amb opinió positiva per part de l’Àrea de Mediambient del nostre ajuntament.
La proposta cobreix el 25% dels consums elèctrics individuals, el 100% del consum elèctric comunitari, el 100% del consum de gas natural per a aigua calenta sanitària i el 30% per calefacció.