com ens afecta la sequera

com ens afecta la sequera

Informació climàtica sobre aquest problema hi ha (massa). Això porta un problema afegit: cal processar tota aquesta informació per tal de poder respondre la següent qüestió: Com ens afecta la sequera? Aquest és el primer pas a donar per tal de poder trobar una solució (que la trobarem)

Respecte a Espanya:

  • Espanya es desertitza. La desertificación es el resultado acumulado de un contexto climático difícil (la escasez de agua) y de la utilización inapropiada de la tierra. Cuatro actividades humanas constituyen las causas más directas: el cultivo excesivo que desgasta los suelos, el sobrepastoreo y la deforestación que destruyen la cubierta vegetal que protege el suelo de la erosión, y los drenajes inapropiados de los sistemas de irrigación que provocan la salinización de los suelos.
  • Espanya està considerat un dels paisos industrialitzats que pitjor ha gestionat els seus recursos hídrics, dedicant les inversions a construir embassaments, a convertir en regadius zones de secà, desenvolupaments turístics, i degradant cada cop més els ecosistemes aquàtics.
  • Avui Espanya és el país amb més embassaments per habitant del món, però la cinquena part de l’aigua què es capta es perd a les xarxes de subministrament.
  • Espanya s’està desertitzant. Ens afecta el canvi climàtic però també la mala gestió: el 80% del nostre consum d’aigua és per als cultius de regadiu. Aquest tipus de cultiu no pertoca en molts llocs, però permet cobrar subvencions de la UE.
  • En comptes de dedicar-nos a millorar la gestió dels recursos, ara construïm dessalinitzadores de l’aigua del mar, la qual cosa comporta greus problemes mediambientals. Veieu l’informe de wwf al respecte.
  • Voleu dades? Respecte la sequera a Espanya i a la resta del món, podeu consultar el Sistema Español de Información sobre el Agua, (Hispagua) del Ministerio de Medio Ambiente. També podeu fer una ullada al document Estadísticas e indicadores del agua, del Instituto Nacional de Estadística.

Respecte a Catalunya:

  • La sequera no és un fenòmen nou a Catalunya. La irregularitat del règim pluviomètric és normal al nostre clima mediterrani. Les plujes d’aquests dies no solucionaran el problema, Catalunya viu una època de gran escassetat pluviomètrica que s’ha estès de manera generalitzada per tot el país des de l’estiu del 2006.
  • Malgrat que per a una gestió sostenible de l’aigua només s’hauria de destinar per a usos humans 1/3 dels recursos hídrics, estem apropiant-nos al voltant d’el 50%. L’aigua no es gasta, però el què nosaltres utilitzem de més la traiem a la vegetació, al terra i als rius, degradant-los. No passa res, contaminem i després potabilitzem … amb diners i energia es pot aconseguir tot.
  • S’estan prenent mesures per tal de garantir el subministrament d’aigua, consumint com sempre, recursos econòmics i energètics. Beure aigua també implica l’agreuxament de l’efecte hivernacle, augment de les temperatures, de l’evaporació de l’aigua, de la desertització…
  • Voleu dades? Trobareu tota l’informació al Portal de la sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua i al document l’evolució de l’episodi de sequera 2007-08 de la Taula Nacional de la Sequera.

Respecte a l’Hospitalet:

  • Sabeu que només aprofitem un 55% de l’aigua que tenim a l’abast? Que el 45% restant es perd en la xarxa de subministrament? Que l’any passat va ploure 488 litres/m2 i no es van aprofitar malgrat la sequera? Que el terra pavimentat i asfaltat no permet que el nostre sol s’en beneficii d’aquesta aigua ja que s’en va cap al clavegueram?
  • Sabeu d’on ve l’aigua que consumim a l’Hospitalet? Aquest document ho explica:
    • el 96,5% ve de la potabilitzadora de sant Joan Despí, aigua del Llobregat que ha estat reutilizada molts cops des que s’ha captat als embassaments de la part alta del riu i de l’aqüífer del Llobregat, ben contaminat (es calcula que la nostra aigua ha passat 2,5 cops pel cicle urbà de captació-potabilització-ús-depuració abans d’arribar a L’H).
    • l’1,15% de l’aigua que consumim és envasada. Captar, envasar i transportar l’aigua tampoc representa precissament beneficis mediambientals.
    • l’1,7% és captada i bombejada de pous i el 0,65% prové de les filtracions d’aigua als túnels del metro. Aquesta aigua no és potable i s’utilitza pel reg i la neteja viària.
  • Tota l’aigua que consumim a l’Hospitalet va a parar al clavegueram. Aquestes aigües residuals, les brutes i les netes, van totes a parar a la depuradora d’el Prat de Llobregat.
  • El nostre Ajuntament també pren mesures contra la sequera. Conegueu-les
  • Voleu dades? Podeu obtenir-les a l’Annuari Estadístic de L’H 2007 i a la Memòria anual del 2007 de l’empresa Aigües Ter Llobregat, la nostra subministradora.

Com us ha quedat el cos? Ens prenem un gotet d’aigua abans de seguir?

mapa mundial de las zonas de aridez

Las zonas áridas se caracterizan por su alta tasa de evaporación, debido a la cual los cuerpos de aguas superficiales (lagos y ríos) tienden a desaparecer con cierta rapidez. Por ello, se han desarrollado distintos medios de acceder a las fuentes subterráneas de agua (acuíferos) y de desviar el flujo natural del agua hacia áreas que lo requieren, generalmente oasis o zonas de cultivo. El agua de lluvia que penetra en el suelo reconstituye las reservas subterráneas de los acuíferos. La presencia de árboles y arbustos facilita la penetración del agua en el suelo y limita la escorrentía.

Consecuencias del calentamiento global en las zonas áridas

En el transcurso del siglo XX, la temperatura media ha aumentado entre 0.3 °C y 0.6 °C, debido probablemente a los efectos de la industrialización que han incrementado las emisiones de gases de efecto invernadero. Las consecuencias de este aumento llevan a pensar que las temperaturas de las regiones áridas aumentarán entre 2 °C y 5 °C cada vez que la concentración de gases se duplique, fenómeno que se espera que ocurra en la mitad del siglo XXI. Debido al aumento general de las temperaturas, se prevé un aumento de la evapotranspiración, que conllevará una disminución de la humedad del suelo y un incremento de las sequías.