Electromecànica, pneumàtica, hidràulica, automatització, transformacions energètiques, estructures, materials, … al servei de la diversió! La proposta del parc d’atraccions del Tibidabo per aprendre o consolidar conceptes científics i comprovar in situ la seva aplicació per part de l’enginyeria és d’allò més interessant (i divertit).
Aquesta és la crònica de l’activitat realitzada pels Tecno-Lògics 3r ESO i 1r Batxillerat:

A l’Hurakan hem localitzat els motors elèctrics, la transmissió de moviment entre eixos perpendiculars amb engranatges cònics, l’aplicació de les palanques de 1r grau amb la góndola i el seu contrapés, el sistema hidràulic de subjecció, el sistema pneumàtic de frenada, les transformacions tan ràpides d’energia cinètica en energia potencial que provoquen sensacions extremes en el cos humà.

Al Diàvolo hem experimentat amb les forces centrífuga i centrípeta, hem calculat acceleracions i velocitats angulars i lineals.

Als Crash Cars hem identificat el circuit elèctric de la tracció dels cotxes, entre la xarxa metàl·lica del sostre i el terra d’acer, ambdós electrificats: el trole superior i les rodes metàl·liques inferiors en fan contacte i alimenten el motor elèctric. El pedal actua com a polsador que permet tancar el circuit. Hem descobert també la funció de la banda inferior de goma dels cotxes: absorbir part de l’energia cinètica que es desprèn en els xocs, la qual depèn de la velocitat al quadrat dels dos cotxes que xoquen!

Al Tren Express hem vist que la part de sota de les màquines pot ser molt interessant: els motors elèctrics, el sistema de subjecció dels vagons als laterals de la pista mitjançant doble conjunt de rodes verticals i horitzontals, les rodes que en fer fricció amb la part central de la pista ajuden a mantenir la trajectòria del tren. Hem calculat la velocitat lineal del tren i l’angular de les rodes a partir de la longitud de la via i el temps que triga en fer el recorregut.

A la Muntanya Russa hem descobert el sistema de cadena i pinyó-tensor que arrossega el vagó fins a dalt de la primera colina, on s’aconsegueix l’energia potencial que es transformarà en cinètica a la baixada, la fricció que provoca pèrdues d’energia, motiu pel qual cada cresta per la que passa el vagó és més baixa que l’anterior, els sistemes hidràulic i magnètic de frenada, la forma i el material de les pistes i la fonamentació dels pilars que les sostenen. I ens hem adonat que siguin més grans o més petites, els principis de funcionament de les muntanyes russes sempre són els mateixos. Cliqueu si els voleu conèixer a partir de la nostra anàlisi de Shambala.

Per suposat, hem fet les corresponents proves de funcionament de totes les atraccions estudiades!

Veieu totes les fotos de l’activitat allotjades a flickr.com o al nostre e-spai a Facebook