Bicicletes sense cadena
Les bicicletes amb transmissió per cardàn són l’últim crit quant a bici urbana. Trenquen els esquemes de 100 anys d’evolució d’aquesta màquina lligada a la cadena com a mecanisme de transmissió de la força de la pedalada fins a la roda motriu trasera, però presenten avantatges …
Aquest no és un invent nou. En realitat, la transmissió per cardàn ja s’utilitzaba en bicicletes des del 1900, un segle abans que s’inventès la cadena, però era massa pesat i es va acabar desestimant. Avui dia, les noves tecnologies i les noves aleacions lleugeres han permés rescatar aquest mecanisme de transmissió que, encara que continua sent més pessat que la cadena, ofereix molts avantatges: no se surt, no s’enganxa a la roba, no embruta, no fa soroll, no té manteniment, té un rendiment del 99% (més que la pringosa cadena millor engreixada).
En concepte el seu funcionament és molt senzill: utilitza engranatges cònics i un eix de transmissió perpendicular als eixos pedalier i al de la roda motriu de la bici. Aqui podeu veure una animació del seu funcionament
La combinació del cardàn amb un canvi de marxes intern acoblat a l’eix de la roda trasera de la bici permet fins a 14 velocitats (fins i tot en parat) que equivalen a les 27 teòriques d’un canvi tradicional de 3 plats i 9 pinyons.
Els canvis interns per bicicletes tampoc són un invent nou, van aparèixer al 1902. El seu funcionament és complicat: utilitza una sèrie d’engranatges planetaris (veieu animació) que, segons com estiguin col·locats, aconsegueixen diferents velocitats de gir d’una corona externa en la qual engrana l’engranatge cònic del cardàn.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ZezpB7wMOPM]
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=C8J0pim_ndY]
Si us interessa això del canvi intern, aquí trobareu videos i explicacions del seu funcionament.
