Oda al filament de tungstè

Oda al filament de tungstè

· by · in ,

Fantàstica visió poètica d’allò que ens ha il·luminat des que Edison va patentar (que no inventar) l’ús d’un filament metàl·lic dins d’un contenidor de vidre amb gas inert per evitar la seva combustió en aconseguir les altíssimes temperatures que el posen roent quan és recorregut per un corrent elèctric.

A una ànima pura

A més de dos mils graus, èmul del sol,
Brilla sense flama el fil de tungstè.
Germano-espanyol com Carles cinquè
Regna en sa atmosfera subtil d’argó

El vidre és son firmament protector
D’aquest món simple, perfecte i serè
L’exterior que il·lumina li és aliè
Però cobeja la seva brillantor

Tirabuixó fet d’un tirabuixó
Tanta energia emet com consumeix
Altrament es fondria en un instant.

De l’espelma antiga no és ni el record
Que sa llum vermellosa empal·lideix
Quan una bombeta es troba davant.

Mentre la flama de cera, cremant
De forma incompleta brins de carbó,
El sostre mascara amb bruta negror.

obra inèdita d’Aleix Diz
professor de Física i Química

Documentació i glossa
informació científica proporcionada per l’autor

  1. Sobre els llums incandescents link
  2. Tungstè és el nom espanyol donat a l’element descobert a Bergara pels germans Elhúyar link
  3. La denominació oficial de l’element és l’alemanya wolfram (ibídem). També a Carles I d’Espanya, li diem cinquè, perquè aquest és l’ordinal que li correspon com a emperador alemany.
  4. Les bombetes tenen a l’interior un gas inert, l’argó, constituent d’un u per cert de l’atmosfera terrestre; d’ací el qualificatiu de subtil. També per la baixa pressió a què es troba en les bombetes link
  5. En les cosmogonies antigues es pensava que el “firmament” o basament del cel era una cúpula semiesfèrica, com la part superior d’una bombeta link
  6. La bombeta és vista, en aquest vers, com a microcosmos…
  7. … aïllat del món que l’envolta…
  8. … i al qual il·lumina.
  9. L’estructura del filament és molt recargolada. Es tracta d’un tirabuixó fet d’un tirabuixó més petit.
  10. Això és així perquè ha de ser molt llarg per aconseguir que radiï el màxim d’energia link
  11. La seva pròpia radiació l’escalfa, fent que augmenti la resistència elèctrica, però generant un equilibri delicat en què, si s’escalfa massa, pot volatilitzar-se o, si més no, fondre’s.
  12. Prova del que s’hi diu, és que una flama d’espelma fa ombra quan és il·luminada per una bombeta.