
Oda al filament de tungstè
Fantàstica visió poètica d’allò que ens ha il·luminat des que Edison va patentar (que no inventar) l’ús d’un filament metàl·lic dins d’un contenidor de vidre amb gas inert per evitar la seva combustió en aconseguir les altíssimes temperatures que el posen roent quan és recorregut per un corrent elèctric.
![]() ![]() |
A una ànima pura
A més de dos mils graus, èmul del sol, El vidre és son firmament protector Tirabuixó fet d’un tirabuixó De l’espelma antiga no és ni el record Mentre la flama de cera, cremant |
obra inèdita d’Aleix Diz
professor de Física i Química
Documentació i glossa
informació científica proporcionada per l’autor
- Sobre els llums incandescents
- Tungstè és el nom espanyol donat a l’element descobert a Bergara pels germans Elhúyar
- La denominació oficial de l’element és l’alemanya wolfram (ibídem). També a Carles I d’Espanya, li diem cinquè, perquè aquest és l’ordinal que li correspon com a emperador alemany.
- Les bombetes tenen a l’interior un gas inert, l’argó, constituent d’un u per cert de l’atmosfera terrestre; d’ací el qualificatiu de subtil. També per la baixa pressió a què es troba en les bombetes
- En les cosmogonies antigues es pensava que el “firmament” o basament del cel era una cúpula semiesfèrica, com la part superior d’una bombeta
- La bombeta és vista, en aquest vers, com a microcosmos…
- … aïllat del món que l’envolta…
- … i al qual il·lumina.
- L’estructura del filament és molt recargolada. Es tracta d’un tirabuixó fet d’un tirabuixó més petit.
- Això és així perquè ha de ser molt llarg per aconseguir que radiï el màxim d’energia
- La seva pròpia radiació l’escalfa, fent que augmenti la resistència elèctrica, però generant un equilibri delicat en què, si s’escalfa massa, pot volatilitzar-se o, si més no, fondre’s.
- Prova del que s’hi diu, és que una flama d’espelma fa ombra quan és il·luminada per una bombeta.
Molt bó! No pensaba que es pogués fer un sonet d’una bombeta. Realment bó!
M’agrada molt, res més a dir que: és l’Aleix.