Ponts Suspesos vs Ponts Atirantats
A simple vista els ponts suspesos s’assemblen als ponts atirantats: en tots dos casos el tauler del pont penja de cables, tots dos tenen torres molt altes i allunyades entre si, tots dos tenen una aparença tan lleugera que sembla mentida que s’esforcin en suportar el seu pes i el de les sobrecàrregues que hi actuen. On és la diferència?
Els esforços principals en tots dos tipus de ponts són de tracció en els cables i de compressió en les torres. El tauler sempre està sotmès a flexió (fixeu-vos en la corvatura cap amunt dels taulers dels ponts de les fotos per compensar la produïda per la flexió).
Els ponts suspesos estan sostinguts per cables d’acer formant un arc invertit, del qual es suspèn el tauler del pont mitjançant tirants verticals. Els cables transmeten les càrregues als ancoratges dels extrems del pont. Les torres només serveixen de recolzament a aquests cables.
Els ponts atirantats estan sostinguts per cables que estan directament fixats a les torres, que són les que transmeten les càrregues al terreny a través dels fonaments.
Mentre que la tipologia de pont suspès permet salvar llums (distàncies entre suports) superiors a 1 Km, els ponts atirantats només permeten trams de fins a 850 m, però necessiten menys cables per resistir el mateix i són de construcció més ràpida i senzilla, per tant més econòmics. A més, els cables dels ponts atirantats es poden fixar al mig del tauler en comptes de als dos costats, la qual cosa permet una vista sense obstacles del paisatge durant el trajecte i un aspecte futurista de lleugeresa màxima de l’estructura.
L’estètica també és important en productes tecnològics tan funcionals com aquests: com a exemple, el Sunshine Skyway Bridge (Tampa, Florida) ha aconseguit 18 premis de disseny:
Altre pont atirantat extrem més proper a nosaltres és el viaducte de Milllau, disseny signat per l’arquitecte-enginyer Norman Foster, a qui coneixem per obres com la Torre de Collserola:
I un altre encara més proper, el puente del Alamillo (Sevilla), de Santiago Calatrava, amb un disseny molt especial per complir la mateixa funció estructural: transmetre les càrregues del tauler mitjançant cables sotmesos a tracció fixats a un element que treballa a compressió. En aquest cas, la inclinació cap a enrere de la torre compensa la seva tendència a bolcar per l’empenta dels cables només a un costat:
Us ve de gust saber més?
Veieu aquests vídeos: sobre ponts penjants i sobre l’atirantat Oresund, un dels ponts més llargs del món
