Tot i que la visita a la Colònia Vidal ha estat organitzada pel departament de Ciències Socials, als de Tecnologia també ens interessa conèixer el nostre passat industrial, del qual el riu Llobregat va ser un dels principals motors, així que m’he afegit a aquesta activitat dels alumnes de 4rt ESO.
Aquesta és la crònica del que més m’ha interessat des del punt de vista tecnològic:

Aprofitament de l’energia hidràulica. Transformació en energia elèctrica

L’aigua del riu s’emmagatzemava en una presa, situada una mica per sobre del nivell de la central. Aquesta aigua acumulava energia potencial que s’anava transformant en energia cinètica durant el seu recorregut per un canal de poc pendent, i acabava caient per dos conductes cap a cada una de les dues turbines Francis d’eix horitzontal, fent-les girar. L’aigua es retornava al riu pel canal de desguàs.

L’energia mecànica produïda pel gir de cada turbina es transmetia a l’alternador associat mitjançant un arbre de transmissió. El gir de les bobines del rotor de l’alternador transformava l’energia mecànica en energia elèctrica, que es conduïa al quadre de comandament i a uns transformadors elèctrics que li donaven les condicions necessàries per al funcionament de les màquines, de la il·luminació i de les necessitats elèctriques de tota la colònia.

Les il·lustracions de Jordi Ballonga per als quaderns del MNACTEC sobre el funcionament de la Colònia Vidal són molt més aclaridores que qualsevol de les meves fotos o explicacions.

La màquina de vapor

Amb carbó procedent d’Anglaterra s’alimentava la caldera de la màquina de vapor per aconseguir l’energia necessària quan l’aigua del riu era insuficient. L’energia tèrmica del vapor es transformava en energia mecànica mitjançant un sistema de biela-manovella. El volant d’inèrcia i el regulador centrífug asseguraven el seu correcte funcionament mecànic.

La següent animació, extreta de wikipedia, mostra el funcionament de la màquina de vapor:

El funcionament de les màquines de la fàbrica

A la fàbrica de la Colònia Vidal, a més d’assabentar-nos del procés que seguia el cotó fins que es transformava en teixit i veure les diferents màquines que intervenien en aquest procés, hem vist el sistema de transmissió que permetia, amb un únic motor, accionar-les totes mitjançant un sistema d’embarrats amb politges i corretges que transmetien el moviment fins a cada màquina.

Aquest sistema d’embarrats i transmissió per corretja unitari per a tota la fàbrica es va acabar substituint per motors elèctrics independents per a cada màquina.

L’àlbum de fotos de la visita