Les TIC, al servei d’Haití
El 12 de gener, la darrera broma de mal gust de la natura va destroçar en 15 seg el país més pobre de tota Amèrica, deixant-lo aïllat i sense serveis essencials. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació estan jugant des del primer moment un rol esencial com a font d’informació i de canalització d’ajuda i solidaritat.
Internet com a font d’informació:
Les primeres imatges del terretrèmol van ser captades quasi bé instantàniament pel satèl·lit GeoEye-1, que treballa per al programa Google Earth, que ha actualitzat les seves imatges del país amb la intenció d’ajudar en la coordinació de les operacions de rescat.
Per altra banda, serveis com Twitpic, Youtube o Flickr s’han constituït en testimoni visual i audiovisual de la tragèdia. Milers de fotos i vídeos s’han penjat aquests darrers dies.
Internet com a mitjà de canalització d’ajudes:
Les xarxes socials com Twitter i Facebook estan inundades des dels primers moments amb missatges sobre el desastre. Creu Roja en EU va utilitzar Facebook per a recolectar fons i Médicos sin Fronteras ha reclutat voluntaris via Twitter.
Diferents portals a internet han estat creats per ajudar a localitzar els haitians dins i fora del país. Fins i tot google n’ha creat un: PersonFinder.
No només Internet ens permet fer donatius d’una manera molt senzilla: diferents organitzacions permeten fer-ho via sms.
El paper dels satèl·lits:
És bàsic per que els serveis d’ajuda sàpiguen quines vies de comunicació encara existeixen i quines han estat destruïdes, quines àrees són les més afectades, quin és el millor lloc per establir campaments. A més, quan les comunicacions terrestres estan destruïdes, l’única comunicació possible és via satèl·lit. No només pels telèfons, també per als ordinadors.
Per això existeix des de l’any 2000 la Carta Internacional sobre l’Espai i els Grans Desastres, que obliga a diferents agències espacials a reprogramar els seus satèl·lits per treballar en benefici de la regió devastada.
També s’han desplegat altres satèl·lits que permeten detectar com s’ha mogut la superfície, comparant dades abans i després de l’event. Aquesta informació, un cop analitzada, permetrà conèixer els futurs riscs sísmics de la regió.
La triste conclussió:
És que la història marcarà aquesta tragèdia com una de les oportunitats en què la tecnologia ha jugat un rol important i beneficiós: en la comunicació i resposta ràpides, en la solidaritat i en l’acompanyament a distància des de tot el planeta a una població de la que abans del terretrèmol, menys del 10% tenia accés a aquests mitjans.
